Càpsula de la conversa amb el professor senegalès Babakar Fall (UCAD, Historiador). El fil argumental parteix de la reflexió següent: Quins són els orígens dels soninké i quina ha estat la seva evolució històrica com a poble? Un fil argumental que es vol centrar en posar en valor la història d’aquest poble de l’Àfrica occidental i les seves especificitats tant històriques com culturals dins el seu context social, polític i geogràfic.

Càpsula de la conversa amb el professor senegalès Papa Sow. El fil argumental parteix de la següent reflexió: Ser un turista al lloc d’origen i no ser ningú al lloc on es viu. Una realitat marcada per la doble absència d’una identitat o bé per identitats híbrides, difuses i poc definides d’aquelles persones que o bé han viscut un trànsit migratori o que han nascut a cavall de dos països i dues cultures.

Càpsula de la conversa amb la investigadora i activista senegalesa Jeanne Rolande Dacougna Minkette. El fil argumental parteix de la reflexió següent: De què parlem quan diem feminismes negres/africans en el context de l’Àfrica sudsahariana? I com es tradueix això en les persones amb bagatge migratori a l’estat espanyol? Unes reflexions que venen condicionades per l’encara manca d’una mirada decolonial en les lluites feministes a Europa.

Càpsula de la conversa amb l’escriptor, activista i emprenedor senegalès Mamadou Dia. Les relacions econòmiques entre Catalunya i l’Àfrica negra han estat molt marcades per la paraula “desenvolupament”, una postura inicial que ja situa una direcció única i de superioritat entre les regions. Construir projectes entre l’Àfrica negra i Catalunya partint d’una economia social, circular i sostenible és una ambició de molts joves catalans d’origen africà. Una experiència que Mamadou Dia explica de primera mà.

Càpsula de la conversa amb el professor senegalès Babacar Fall (UCAD, Historiador). La sessió parteix de la necessitat expressada per conèixer les característiques socials i històriques d’una regió que és part de la identitat dels i les participants. Comprendre les especificitats del Senegal en l’era de la globalització és un repte perquè joves catalans d’origen africà reconnectin amb les societats d’origen de les seves famílies. A la sessió, el professor Fall exposa i conversa entorn de la història d’un país i una societat en mutació, molt influenciada per les migracions contemporànies.

Càpsula de la conversa amb el professor congolès Jean Bosco Botsho, llicenciat en Relacions
Internacionals i en Dret i president de l’Associació AFRICAT (Associació Africana i Catalana de Cooperació). Apropar-se a la qüestió de les identitats i jerarquies individuals i col·lectives en relació amb l’entorn, l’espiritualitat o la ritualització dels passos de la vida era l’objectiu de la sessió. Un tema que ha suscitat molt d’interès entre els participants. El ponent Jean Bosco Botsho, un expert en el tema, ha possibilitat amb aquest Espai de Conversa a trobar algunes respostes i a seguir obrint noves preguntes i horitzons de coneixement.

Càpsula de la conversa amb el professor Babacar Fall que vol aprofundir en l’origen, la història i la salut actual del grup de llengües mandé. Aquesta família lingüística, que inclou el soninké entre moltes altres, està formada per entre 60 i 75 llengües diferents i entre 30 i 40 milions de parlants a l’Àfrica occidental. Conèixer la transcendència d’aquest grup lingüístic ens ajuda a comprendre de manera més global la identitat dels pobles i comunitats que les parlen.

Conversa amb el professor Mouhameth Galaye Ndiaye, teòleg, filòsof i director de l’Institut Al-Mihrab. L’islam sufí és la religió més seguida al Senegal i bona part de l’Àfrica Occidental. La seva basant més espiritual, en la que la música n’és una base important, és el centre del diàleg de la trobada.

«Visibilitzar la literatura de Guinea Equatorial en la diàspora: Barcelona i Londres», és una conversa amb els escriptors Remei Sipi i Juan Riochí. Espai de debat sobre cultura juvenil afrocatalana.

Primera sessió del seminari Desmuntant el racisme a Catalunya: Recorregut històric i implicacions.

L’objectiu de la sessió és abordar la construcció del marc cultural, partint de la memòria històrica, que ha consolidat una desconnexió amb l’Àfrica occidental.

A càrrec de Gustau Nerín.

Segona sessió del seminari Desmuntant el racisme a Catalunya: Recorregut històric i implicacions.

La sessió busca comprendre el procés d’esclavatge de les poblacions negroafricanes com a punt de partida clau en la construcció dels discursos d’odi cap a les persones africanes. A la vegada, se centra en quin va ser el paper de la societat catalana en aquest procés i les seves derivades actuals.

A càrrec de Celeste Muñoz.

Tercera sessió del seminari Desmuntant el racisme a Catalunya: Recorregut històric i implicacions.

La sessió aborda l’oblit i la desmemòria envers el passat colonial català i espanyol dins l’acadèmia i els discursos institucionals. Tot, en un context en què l’auge dels moviments socials decolonials demanen accions de perdó i reparació.

A càrrec de Rafa Crespo.

Quarta sessió del seminari Desmuntant el racisme a Catalunya: Recorregut històric i implicacions.

L’objectiu de la sessió és visibilitzar els pioners i les pioneres que van iniciar la reconstrucció de ponts entre l’Àfrica Occidental i Catalunya a través de les migracions.

Un període de la història contemporània de Catalunya molt poc treballat i que explica, en bona part, les transformacions socials i urbanes de bona part del país.

A càrrec de Jeanne Rolande Dacougna Minkette.

Cinquena sessió del seminari Desmuntant el racisme a Catalunya: Recorregut històric i implicacions.

Sessió centrada en les experiències migratòries de les dones africanes a l’estat espanyol.

Unes experiències que serveixen per situar de quina manera els discursos d’odi i antinegres contra les dones construïts en els períodes colonials segueixen vigents.

A càrrec d’Aliou Diallo.

La sessió aterra un procés històric de més de cinc segles en les expressions del racisme antinegre avui.

Un present en el qual el pes de la història i les empremtes colonials han consolidat estructures racistes identificables des de diferents fronts: institucional, econòmic, social, educatiu, etc.